Danubi

"Es va parar a observar les aigües del Danubi. Aquell riu sempre l'havia captivat. Era tan gran i transportava tanta aigua! No tenia res a veure amb els rius als que estava acostumada, la resta, en comparació amb el Danubi, no tenien res, eren petits, amb poca o gens d'aigua i curts. El Danubi, en canvi, era especial, sempre que el veia la transportava a un altre món, un paradís. A part de ser un riu llarg i cabalós, tenia una transparència única, que la feia volar a móns imaginaris. Per això li agradava passar-hi per davant i observar-lo, no se'n cansava mai."

Foto: Danubi a Budapest

Música

"Va destapar el piano i es va preparar per començar a tocar una nova peça. Momentàniament, però, la por es va apoderar del seu cos. Por, sí. Després de dos anys i mig sense tocar cap peça tenia por que l'instrument li fallés, que els seus dits no fóssin capaços de tocar amb l'agilitat amb què ho solien fer. Tot i això, no va voler trair la confiança que tenia en l'instrument i va col·locar els seus dits llargs i prims sobre les tecles del piano, deixant que ells sols fessin la resta. Dos anys i mig més tard, el piano, el seu tresor més preuat, seguia responent a les ordres dels seus àgils dits. La sala es va omplir de commoció quan el "Para Elisa" de Beethoven va sonar i, inmediatament després d'haver acabat, el so dels aplaudiments van inundar l'estància. Uns aplaudiments que van fer tornar a en Jordi a la realitat; el so de la música l'havia portat al cel."