Mort. Una paraula senzilla, curta, fàcil de recordar. Tan senzilla, que sembla mentida que sigui capaç de provocar tants canvis en una persona. I els provoca. Una frase com "El Carles ha mort" és la que va fer que ahir, un dia que començava amb un assaig del cor i que, com cada dissabte, havia de ser especial, deixes de ser-ho per omplir-se de tristesa als cors de tots nosaltres.Ara només queda pensar que encara que físicament no hi sigui, seguirà estant entre tots nosaltres, escoltant cada assaig i cada concert. I sobretot, recordar-lo tal com era: com cantava i feia posar els pèls de gallina a tothom, com reia, els canvis d'humor que tan únic el feien i, evidentment, moltes coses més que el feien ser ell, el Carles.
Charlie, sempre estaràs entre nosaltres.
PD: si voleu escoltar aquesta veu que fa posar els pèls de punta: http://www.cuatro.com/videos/index.html?xref=20080408ctoultpro_13.Ves&view=ver
4 comentaris:
doncs si, aquesta frase va fer canviar tot un dia q havia començat com un dia qualsevol, fins i tot per mi que no vaig poder tenir la sort de coneixe'l, i em va fer sentir tristesa, sobretot en veureus a tots vosaltres.
tens tota la rao que posava els pels de gallina, a mi casi em va fer plorar quan va cantar a tienes talento...
pero ell, encara que no hi sigui, sempre viura en el record.
Uff Marta m'has pusat la pell de gallina amb el text. Es mol macu, pero molt trist i dur a la vegada..Ja us hu he dit, pero u repetiré els cops que faci falta. Aqui estic per el que sigui. Ánims!
la seva veu, efectivament, fa posar la pell de gallina... mons pares han vingut a l'habitació de l'ordinador per preguntar-me qui cantava, i la cara els ha canviat quan han sabut que era el Carles.
l'important és que el seu record no mori...
molt d'ànim
Publica un comentari a l'entrada