dimecres, 20 de febrer del 2008

Música

"Va destapar el piano i es va preparar per començar a tocar una nova peça. Momentàniament, però, la por es va apoderar del seu cos. Por, sí. Després de dos anys i mig sense tocar cap peça tenia por que l'instrument li fallés, que els seus dits no fóssin capaços de tocar amb l'agilitat amb què ho solien fer. Tot i això, no va voler trair la confiança que tenia en l'instrument i va col·locar els seus dits llargs i prims sobre les tecles del piano, deixant que ells sols fessin la resta. Dos anys i mig més tard, el piano, el seu tresor més preuat, seguia responent a les ordres dels seus àgils dits. La sala es va omplir de commoció quan el "Para Elisa" de Beethoven va sonar i, inmediatament després d'haver acabat, el so dels aplaudiments van inundar l'estància. Uns aplaudiments que van fer tornar a en Jordi a la realitat; el so de la música l'havia portat al cel."

2 comentaris:

Anònim ha dit...

UoUoless!! ^^

Perke no et keixis, tambe et comentare akii... ^^
Encara k sigui la mateixa foto i el text sigui dolent... ( es bromaa xDD ).

Dons aixo, ke segur ke et mors de ganes de ke arribi dema xDD
I deixo descriure ke els komentaris llargs nomes tels faig al fotolog xDD

Fins demaaa!! ^^

_SerGI -- Plàtan ||*|| _

Anònim ha dit...

t'ha marcat, això de llegir "El pianista", eh?
weno, doncs apa, no demanis més a la meva neurona, pobreta, que avui està per altres històries XDD ja t'he firmat, no? :P
petons!