Choral Pop

Aquí teniu el millor concert del mes (i segurament també de l'any, de la década, del segle, ... juju), el concert que el Cor Albada farà per celebrar el 40è aniversari!!!
.
Us obligo (vull dir, animo) a tots a venir a veure'l, que serà una experiència única.
Cantarem cançons de Mika, Sister Act, Queens, Beatles i Michael Jackson entre d'altres, totes genialissimes!! (i sobretot, molt ben cantades, que el cor s'ho val :P)
.
El concert en qüestió serà el dimarts 14 d'octubre a les 21.30h (s'obriràn les portes mitja horeta abans), a Luz de Gas (carrer Muntaner, 246)
.
El preu de les entrades és de 10 euros (potser us sembla car, però penseu que no és a una sala qualsevol i que és un concert que s'ho mereix, i molt!!! i em consta que molts pagueu més per coses que no valen tant com el concert de dimarts!!!). Me les podeu comprar a mi o a qualsevol altre cantaire del cor o, si no, per telentrada (no tan recomanable, ja que us cobraran 1,30 euros més...). I si no, us pudeu arriscar a comprar-les a taquilla el mateix dia del concert (però si me les compreu abans millor, que així teniu assegurada l'entrada :P)
.
A més, el cor anirà acompanyat per un trio de jazz i estem muntant coreografies i canvis de vestuari força interessants i que faran que el concert guanyi un dinamisme important :P
.
Penseu que serà un concert inoblidable, i que si us el perdreu... serà irrecuperable jeje així que ja us esteu posant tots a fer cua per comprar les entrades!!
.
Això sí, he d'informar que per les condicions de la sala, els menors no tenen permesa l'entrada. ATENCIÓ: he dit els menors, la resta no teniu excusa per no venir!!!!I quan dic que no teniu excusa, vull dir que no en teniu CAP!! L'excusa del preu no la penso acceptar, perquè com he dit abans, em consta que molts pagueu més per coses que no valen tan la pena (com per anar a una discoteca sense un cor fent un gran concert de pop...), i pel temps... va, no em direu que no us heu saltat mai una classe... així que... no us vull veure aplicats, si us heu de saltar classes dimecres perquè esteu cansats... doncs us les salteu, però veniu al concert xD
.
.
I això és tot per avui. Espero veureu's a TOTS al concert!!! :P ja veureu com valdrà MOLTÍSSIM la pena :)
.
Petons a tothom (i especialment als que vinguin al concert...)
.
PD: Si voleu escoltar una mostra del que cantarem, poseu play a la cançó que hi ha al menú de la dreta, on posa "Sona" :)

Albada en vena

Cap de setmana albadenc i... m'encanta :) Ja el cap de setmana passat va ser bastant Albada en vena (assaig dissabte de 10.00 a 14.00 i assaig coreogràfic diumenge de 17.30 a 20.30), però aquest... més i millor. De moment, assaig divendres i dissabte, i demà encara tenim més assaig coreogràfic. Però el cap de setmana que es presenta realment interessant és el següent, el cap de setmana de treball (o camp de treball segons alguns, eh marc!! xD)

La veritat és que a Viena, una de les coses que més trobava a faltar era el cor, però no em pensava que al tornar m'agradés encara més que abans. Crec que començo a patir albaditis crònica, i no penso fer res per treure-m'ho :P

Aixi que albados... ens veiem demà i el cap de setmana següent, i a l'assaig-concert de l'11 i al concert del 14 (quines ganeeeeeeeeees!!!!!!!! :D) i... lo que siga :D que jo no me'n vaig de l'Albada en molt de temps jeje

Foto: un concert de la meva època d'abstinència a Viena

Carles, sempre et recordarem

Mort. Una paraula senzilla, curta, fàcil de recordar. Tan senzilla, que sembla mentida que sigui capaç de provocar tants canvis en una persona. I els provoca. Una frase com "El Carles ha mort" és la que va fer que ahir, un dia que començava amb un assaig del cor i que, com cada dissabte, havia de ser especial, deixes de ser-ho per omplir-se de tristesa als cors de tots nosaltres.
Ara només queda pensar que encara que físicament no hi sigui, seguirà estant entre tots nosaltres, escoltant cada assaig i cada concert. I sobretot, recordar-lo tal com era: com cantava i feia posar els pèls de gallina a tothom, com reia, els canvis d'humor que tan únic el feien i, evidentment, moltes coses més que el feien ser ell, el Carles.

Charlie, sempre estaràs entre nosaltres.

PD: si voleu escoltar aquesta veu que fa posar els pèls de punta: http://www.cuatro.com/videos/index.html?xref=20080408ctoultpro_13.Ves&view=ver

Slipping through my fingers - Abba

Schoolbag in hand, she leaves home in the early morning

Waving goodbye with an absent-minded smile

I watch her go with a surge of that well-known sadness

And I have to sit down for a while

The feeling that I'm losing her forever

And without really entering her world

I'm glad whenever I can share her laughter

That funny little girl

...

Slipping through my fingers all the time

I try to capture every minute

The feeling in it

Slipping through my fingers all the time

Do I really see what's in her mind

Each time I think I'm close to knowing

She keeps on growing

Slipping through my fingers all the time

...

Sleep in our eyes, her and me at the breakfast table

Barely awake, I let precious time go by

Then when she's gone there's that odd melancholy feeling

And a sense of guilt I can't deny

What happened to the wonderful adventures

The places I had planned for us to go

(Slipping through my fingers all the time)

Well, some of that we did but most we didn't

And why I just don't know

...

Slipping through my fingers all the time

I try to capture every minute

The feeling in it

Slipping through my fingers all the time

Do I really see what's in her mind

Each time I think I'm close to knowing

She keeps on growing

Slipping through my fingers all the time

...

Sometimes I wish that I could freeze the picture

And save it from the funny tricks of time

Slipping through my fingers

...

Slipping through my fingers all the time

...

Schoolbag in hand she leaves home in the early morning

Waving goodbye with an absent-minded smile

Roses

I avui ma germana s'ha fet gran. Bé, s'ha fet major d'edat, que no sempre és el mateix xD
Aquí una part del seu regal, el ram de 18 roses (contades jeje), que m'he dedicat a fotografiar de moltes maneres possibles :) aquesta és una de les dues fotos que més m'han agradat, algun dia possaré l'altra (o no), la que surt la laura olorant les roses.
.
Sí... sé que he desaparegut del blog durant bastant de temps... sorry!! s'intentara que no passi gaire sovint (aviso: he dit s'intentara, no prometo res!!!)

Pos bé, no sé que més posar... simplement que la foto m'encanta (modèstia a part :P)

Molts petons a tots!!!!!!! Espero que quan torni a actualitzar tingui més coses a dir xD

When you say nothing at all

When you say nothing at all - Ronan Keating

It's amazing

How you can speak

Right to my heart

Without saying a word,

You can light up the dark

Try as I may

I could never explain

What I hear when

You don't say a thing

..

The smile on your face

Lets me know

That you need me

There's a truth

In your eyes

Saying you'll never leave me

The touch of your hand says

You'll catch me

Whenever I fall

You say it best

When you say

Nothing at all

..

All day long

I can hear people

Talking out loud

But when you hold me near

You drown out the crowd

(The crowd)

Try as they may

They could never define

What's been said

Between your

Heart and mine

..

[Repeat chorus twice]

..

(You say it best

When you say

Nothing at all

You say it best

When you say

Nothing at all)

..

The smile on your face

The truth in your eyes

The touch of your hand

Let's me know

That you need me

..

[Repeat chorus]

..

(You say it best

When you say

Nothing at all

You say it best

When you say

Nothing at all)

..

The smile on your face

The truth in your eyes

The touch of your hand

Let's me know

That you need me

..

(You say it best

When you say

Nothing at all

You say it best

When you say

Nothing at all)

..

Doncs bé, avui moment musical =) us recomano aquesta cançó, és molt maca. I... poca més a dir, m'hauria de posar a fer els deures de rus... així que... ho deixo aquí i vaig a per feina.

Foto: Una cabina de la noria del Prater, Viena :)

Colors

La vida té molts colors. I encara que hi ha dies que només es pot veure el negre, s'ha d'aprendre a veure tots els altres, de manera que els problemes, per greus que semblin, passin a ser només un detall més del dia, que passin a un segon terme rere el que ens fa feliços =) (si, la Marta ha tingut un moment motivat jeje)

Si un dia estàs trist, somriu

Si un dia caus a terra, somriu

Si un dia no t'aixeques, somriu

Si un dia tens malsons, somriu

Si un dia no et ve la son, somriu

Si un dia no pots més, somriu

Si un dia no t'aguantes, somriu

Si un dia no estàs bé, somriu

Si un dia vols plorar, somriu

Si un dia no pots riure, somriu

Si un dia no pots ni somriure...

puja't els llavis amb els dits i...

SOMRIU

Danubi

"Es va parar a observar les aigües del Danubi. Aquell riu sempre l'havia captivat. Era tan gran i transportava tanta aigua! No tenia res a veure amb els rius als que estava acostumada, la resta, en comparació amb el Danubi, no tenien res, eren petits, amb poca o gens d'aigua i curts. El Danubi, en canvi, era especial, sempre que el veia la transportava a un altre món, un paradís. A part de ser un riu llarg i cabalós, tenia una transparència única, que la feia volar a móns imaginaris. Per això li agradava passar-hi per davant i observar-lo, no se'n cansava mai."

Foto: Danubi a Budapest

Requiem - Mozart

Vídeo fet amb el Kyrie del Requiem de Mozart (representat per l'Albada) i fotos del concert del Requiem amb l'Albada, de Santa Maria del Mar i del piano de casa.
Perquè avui m'ha tornat a donar per posar-me el CD i escoltar-lo senser =)

я говорю по-рускии

A vere si tinc sort i el blog em fa més cas que el fotolog (que el molt cabrón no m'ha posat el títol amb caràcters rusos ¬¬ un dia d'aquests em cargo el potolok!!! (que en rus vol dir sostre xD))

Bé, doncs porto un cap de setmana moooooolt emocionant entre apunts de rus i sabeu què?.. apunts de rus!!! si senyor!! xDD així que... com no aprovi l'examen de dijous... divendres m'emborratxo :P

I això és tot per ara, només que tinc el cap atabalat amb rus... xo wnu, demà a despertar-me ben doreta per anar a clase...

Sé que la foto aparentment no té res a veure amb el rus, però només aparentment!! aquesta foto té una història amagada xD Doncs bé, resulta que quan l'El·lèna i la Inès van venir-me a visitar, vam anar a la Maria Theresian Platz (també coneguda per Museumsquartier), en part perquè val la pena i en part perquè el pare de l'El·lèna estava empenyat en que la veiés. Evidenment, una visita a la plaça no serveix sense una visita a l'el·lefant, així que vam posar-nos a fer fotos amb l'el·lefant quan se'ns acosta un home amb una camara de fotos amb un rollo patatero del qual només vaig entendre foto. Moments més tard, quan la foto ja estava feta, l'home ens va dir "spasibo" (gràcies) i la Marrrta tota motivada: "és rus, és rus! merda!! com es deia de res!!" xDD I bé, aquí tenim la relació fotografia - rus :)

Petons a tots!!! Ja aniré informant de següents aventures i desventures.

Mauthausen i Linz

Doncs sí, ahir vaig fer un viatge bastant intens però molt educatiu. El viatge en qüestió va començar a les 8.15, quan ens vam trobar a la Westbahnhof de Viena amb l'Anna, la Laura, la Laura 2 (una amiga de la Laura) i el Diego (digali tonto! tot ben acompanyat xD). Després d'un viatge de tres hores de regional en regional, vam arribar a l'estació de Mauthausen, una graan estació formada per una caseta i quatre vies contades, això si, sense andanes. Des d'allà agafa un taxi i cap al camp de concentració. En poques paraules: impresionant. Sembla mentida que hagués passat tot allò i, malauradament, va passar.

Sortint del camp vam tornar a l'estació a dinar davant del magnífic paisatge que ens oferia, que a part de les quatre vies es veia un cartell i dues cases!!! i allà una hora fins que va arribar el nostre tren (l'únic que va passar en tota l'hora! imagineu-vos si era important l'estació!)

...

Des d'allà vam decidir que era una llàstima tornar sense veure Linz, que està a mitja horeta i estava inclós al billet (per 5,5 euros podiem anar en regionals per tot Àustria durant un dia!), així que ja ens teniu de camí cap a Linz, per passar-hi tres horetes de turisme, prendre-hi un cafetó sota el solet (sisi, he dit solet!! si vam tornar una mica vermellets i tot!!!) i de tornada cap a casa amb regionals, per arribar a Viena a les 12!! (sor que l'estació queda bastant a prop de casa i a les 12.15 aprox ja stava a casa xD)

I això és tot el meu diumenge. Ja aniré informant de les següents activitats.

Cantares

Todo pasa y todo queda,

pero lo nuestro es pasar,

pasar haciendo caminos,

caminos sobre la mar.

..

Nunca perseguí la gloria,

ni dejar en la memoria

de los homres mi canción;

yo amo los mundos sutiles,

ingrávidos y gentiles,

como pompas de jabón.

..

Me gusta verlos pintarse

de sol y grana,

volar bajo el cielo azul,

temblar súbitamente y quebrarse.

Nunca perseguí la gloria.

..

Caminante, son tus huellas

el camino y nada más;

caminante, no hay camino,

se hace camino al andar.

Al andar se hace camino

y al volver la vista atrás

se ve la senda que nunca

se ha de volver a pisar.

Caminante no hay camino

sino estelas en la mar...

..

Hace algún tiempo en ese lugar

donde hoy los bosques

se visten de espinos

se oyó la voz de un poeta gritar

"Caminante no hay camino,

se hace camino al andar...".

..

Golpe a golpe, verso a verso...

..

Murió el poeta lejos del hogar.

Le cubre el polvo de un país vecino.

Al alejarse le vieron llorar.

"Caminante no hay camino,

se hace camino al andar..." .

..

Golpe a golpe, verso a verso...

..

Cuando el jilguero no puede cantar.

Cuando el poeta es un peregrino,

cuando de nada nos sirve rezar.

"Caminante no hay camino,

se hace camino al andar..." .

..

Golpe a golpe, verso a verso.

Zürich - Luzern

I bé, ja estic de tornada d'un viatge petit però intens a Suïssa, el país de la xocolata i el formatge, però també dels
ànecs i els rellotges.
El primer dia vam estar voltant per Zürich (fins arribar a la conclusió que en un matí està més que vist... ^^U) així que el segon dia vam decidir anar a Lucerna, una ciutat més petita que Zürich, però amb moltes més coses per veure (tot i que també està vista en un matí... jajaja). I finalment, l'últim dia, preteníem anar al jardí botànic, però el temps no ens va voler acompanyar gaire... i es va posar a ploure... total... com que anar a un jardi botànic plovent no és una idea que vingui molt de gust, vam decidir anar al Kunsthaus, un dels museus d'allà. I finalment, de tornada al tren nocturn :) (am uns seiens que es tumben i es fa un llit, ja posaré una foto en una altra actualització ^^)

Música

"Va destapar el piano i es va preparar per començar a tocar una nova peça. Momentàniament, però, la por es va apoderar del seu cos. Por, sí. Després de dos anys i mig sense tocar cap peça tenia por que l'instrument li fallés, que els seus dits no fóssin capaços de tocar amb l'agilitat amb què ho solien fer. Tot i això, no va voler trair la confiança que tenia en l'instrument i va col·locar els seus dits llargs i prims sobre les tecles del piano, deixant que ells sols fessin la resta. Dos anys i mig més tard, el piano, el seu tresor més preuat, seguia responent a les ordres dels seus àgils dits. La sala es va omplir de commoció quan el "Para Elisa" de Beethoven va sonar i, inmediatament després d'haver acabat, el so dels aplaudiments van inundar l'estància. Uns aplaudiments que van fer tornar a en Jordi a la realitat; el so de la música l'havia portat al cel."

Deutschland

Ja de tornada del viatge a Alemanya (Köln, Bonn, Koblenz, Saarbrücken, Germersheim, Buchsal (també conegut com Bruseles...) i Stuttgart).

Ha estat un viatge intens amb moooltes hores de tren, la majoria gratis... però l'home que juga als sims ja ens va castigar amb la dona que necesitava que l'ajudesim a baixar la cadira de rodes i l'home burratxo que es va caure dos cops davant nostre i el vam haver d'ajudar a aixecar-se...

I va, seré bona i us posaré una foto de cada dia del viatge ^^

09.02.08 -> Arribada a Köln i petita visita a la ciutat

10.02.08 -> Dia per Bonn

11.02.08 -> Visita més profunda a Köln

12.02.08 -> Viatge cap a Saarbrücken per anar a veure la Laura

13.02.08 -> Dia per Saarbrücken i a la tarda cap a Germy

14.02.08 -> Tornada a casa (de les 5 del matí a les 14:20...) -> Em sap greu, però acabo de veure que avui no he fet cap foto... així que aquí no en va cap fins que els altres em passin les seves xDD se sienteeee.

Ja a caseta

Ja he tornat a caseta!!! I quin mes que m'espera... d'aqui res a Köln / Saarbrucken i uns deu dies més tard a Zurich!! :D i després... a tornar a fer clases en alemany... xo bé, què s'hi farà...
Avui ha estat un dia interessant, sobretot perquè he tornat a veure la Mar després d'un mes :) gran dinar al Telepizza (amb dones intentant vendre collars cutres fent-los passar per magnífics incloses...) i de postres una crêpe de xocolata bonísima!!! I després a passejar amunt i avall pel barri gotic fins que he hagut de marxar cap a l'oculista. A part d'aixo, avui poca cosa més...

A la foto, la Mar i jo a Viena (al Christkindlmarkt de davant del Rathaus) menjant unes maduixes amb xocolata, simplement bonísimes!!! :P

I bé, això és tot per avui. Petons a tots!!!!

Resum fotogràfic

Doncs bé, aquí un resum fotogràfic del 2007 des que estic a Viena (si, és que si ho faig d'abans m'hi puc passar la vida... a part que les fotos d'abans no les tinc per aquí tampoc xDD)


Despedida a Barna (15.09.07):

Primera visita a l'opera (9.10.07):

Viatge a Budapest (26-28.10.07):

Primera nevada (11.11.07):


Bodegues de vi a Göttlesbrun o algo així xD (17.11.07):


Baden (18.11.07):


Recepció al Rathaus (25.11.07):


Ma familia a Viena (1-2.12.07):


Visita de la Mar (6-9.12.07):

I bé, aquí ho deixo. Falten bastants moments, xo aquests són potser els més importants :) (wnu, només potser, e xDD).

Ale, petons a tots!!!!

Ja tocava!!

Perquè si, ja tocava. Alguns pensareu: "Per fi la Marta té blog!", uns altres: "Enga, una altra que ha caigut", i bé... tots teniu raó xD
Doncs bé, la intenció d'aquest blog és anar mantenint informats als terrestres i no terrestres (a vere, els pobres marcianitus també tenen dret a llegir el blog, no? xD) sobre la meva vida diària i altres coses.
Atenció: He dit que aquesta és la intenció, no que segur que ho aconsegueixo!!!

Acabo aquí la primera entrada del meu blog, bàsicament perquè... no sé què coi més puc posar... xD

Ale, petons a tots i totes els que us heu dignat a entrar i llegir aquesta parida inicial. Intentaré que les següents estiguin lleugerament millor (ho sento, sóc incapaç de millorar-ho més que lleugerament... xD)