я говорю по-рускии

A vere si tinc sort i el blog em fa més cas que el fotolog (que el molt cabrón no m'ha posat el títol amb caràcters rusos ¬¬ un dia d'aquests em cargo el potolok!!! (que en rus vol dir sostre xD))

Bé, doncs porto un cap de setmana moooooolt emocionant entre apunts de rus i sabeu què?.. apunts de rus!!! si senyor!! xDD així que... com no aprovi l'examen de dijous... divendres m'emborratxo :P

I això és tot per ara, només que tinc el cap atabalat amb rus... xo wnu, demà a despertar-me ben doreta per anar a clase...

Sé que la foto aparentment no té res a veure amb el rus, però només aparentment!! aquesta foto té una història amagada xD Doncs bé, resulta que quan l'El·lèna i la Inès van venir-me a visitar, vam anar a la Maria Theresian Platz (també coneguda per Museumsquartier), en part perquè val la pena i en part perquè el pare de l'El·lèna estava empenyat en que la veiés. Evidenment, una visita a la plaça no serveix sense una visita a l'el·lefant, així que vam posar-nos a fer fotos amb l'el·lefant quan se'ns acosta un home amb una camara de fotos amb un rollo patatero del qual només vaig entendre foto. Moments més tard, quan la foto ja estava feta, l'home ens va dir "spasibo" (gràcies) i la Marrrta tota motivada: "és rus, és rus! merda!! com es deia de res!!" xDD I bé, aquí tenim la relació fotografia - rus :)

Petons a tots!!! Ja aniré informant de següents aventures i desventures.

Mauthausen i Linz

Doncs sí, ahir vaig fer un viatge bastant intens però molt educatiu. El viatge en qüestió va començar a les 8.15, quan ens vam trobar a la Westbahnhof de Viena amb l'Anna, la Laura, la Laura 2 (una amiga de la Laura) i el Diego (digali tonto! tot ben acompanyat xD). Després d'un viatge de tres hores de regional en regional, vam arribar a l'estació de Mauthausen, una graan estació formada per una caseta i quatre vies contades, això si, sense andanes. Des d'allà agafa un taxi i cap al camp de concentració. En poques paraules: impresionant. Sembla mentida que hagués passat tot allò i, malauradament, va passar.

Sortint del camp vam tornar a l'estació a dinar davant del magnífic paisatge que ens oferia, que a part de les quatre vies es veia un cartell i dues cases!!! i allà una hora fins que va arribar el nostre tren (l'únic que va passar en tota l'hora! imagineu-vos si era important l'estació!)

...

Des d'allà vam decidir que era una llàstima tornar sense veure Linz, que està a mitja horeta i estava inclós al billet (per 5,5 euros podiem anar en regionals per tot Àustria durant un dia!), així que ja ens teniu de camí cap a Linz, per passar-hi tres horetes de turisme, prendre-hi un cafetó sota el solet (sisi, he dit solet!! si vam tornar una mica vermellets i tot!!!) i de tornada cap a casa amb regionals, per arribar a Viena a les 12!! (sor que l'estació queda bastant a prop de casa i a les 12.15 aprox ja stava a casa xD)

I això és tot el meu diumenge. Ja aniré informant de les següents activitats.

Cantares

Todo pasa y todo queda,

pero lo nuestro es pasar,

pasar haciendo caminos,

caminos sobre la mar.

..

Nunca perseguí la gloria,

ni dejar en la memoria

de los homres mi canción;

yo amo los mundos sutiles,

ingrávidos y gentiles,

como pompas de jabón.

..

Me gusta verlos pintarse

de sol y grana,

volar bajo el cielo azul,

temblar súbitamente y quebrarse.

Nunca perseguí la gloria.

..

Caminante, son tus huellas

el camino y nada más;

caminante, no hay camino,

se hace camino al andar.

Al andar se hace camino

y al volver la vista atrás

se ve la senda que nunca

se ha de volver a pisar.

Caminante no hay camino

sino estelas en la mar...

..

Hace algún tiempo en ese lugar

donde hoy los bosques

se visten de espinos

se oyó la voz de un poeta gritar

"Caminante no hay camino,

se hace camino al andar...".

..

Golpe a golpe, verso a verso...

..

Murió el poeta lejos del hogar.

Le cubre el polvo de un país vecino.

Al alejarse le vieron llorar.

"Caminante no hay camino,

se hace camino al andar..." .

..

Golpe a golpe, verso a verso...

..

Cuando el jilguero no puede cantar.

Cuando el poeta es un peregrino,

cuando de nada nos sirve rezar.

"Caminante no hay camino,

se hace camino al andar..." .

..

Golpe a golpe, verso a verso.