dilluns, 9 de febrer del 2009

Una nit d'òpera

.........................Erasmus Leute a l'òpera de Viena

Sí, he pensat que ha arribat el moment de tornar a fer viure el meu pobre blog, que es començava a sentir abandonat. I sí, he robat el títol d'una obra de la cubana, no perquè l'hagi vist recentment (que m'agradaria...), si no perquè és el que m'agradaria, tenir una nit d'òpera.

Dissabte vaig anar a casa la meva àvia, d'on em vaig endur un cd que té amb fragments de Don Giovanni i de Les Noces de Figaro. Cd que m'ha fet reviure les vegades que anava a l'òpera a Viena, i m'ha fet entrar moltes ganes de tornar-hi. I he fet el que no hauria d'haver fet... entrar a la pàgina del Liceu. Total, que hi he trobat 3 òperes i 1 concert on m'agradaria anar. Ara a estalviar per aconseguir anar al menys a un dels tres actes (em sembla que el que té més punts és Turandot, algú s'hi apunta?)

I també he decidit que la temporada que ve em plantejaré pagar un abonament, que estan bastant bé de preu.

Sí, definitivament, l'òpera de Viena va deixar seqüeles...

dilluns, 6 d’octubre del 2008

Choral Pop

Aquí teniu el millor concert del mes (i segurament també de l'any, de la década, del segle, ... juju), el concert que el Cor Albada farà per celebrar el 40è aniversari!!!
.
Us obligo (vull dir, animo) a tots a venir a veure'l, que serà una experiència única.
Cantarem cançons de Mika, Sister Act, Queens, Beatles i Michael Jackson entre d'altres, totes genialissimes!! (i sobretot, molt ben cantades, que el cor s'ho val :P)
.
El concert en qüestió serà el dimarts 14 d'octubre a les 21.30h (s'obriràn les portes mitja horeta abans), a Luz de Gas (carrer Muntaner, 246)
.
El preu de les entrades és de 10 euros (potser us sembla car, però penseu que no és a una sala qualsevol i que és un concert que s'ho mereix, i molt!!! i em consta que molts pagueu més per coses que no valen tant com el concert de dimarts!!!). Me les podeu comprar a mi o a qualsevol altre cantaire del cor o, si no, per telentrada (no tan recomanable, ja que us cobraran 1,30 euros més...). I si no, us pudeu arriscar a comprar-les a taquilla el mateix dia del concert (però si me les compreu abans millor, que així teniu assegurada l'entrada :P)
.
A més, el cor anirà acompanyat per un trio de jazz i estem muntant coreografies i canvis de vestuari força interessants i que faran que el concert guanyi un dinamisme important :P
.
Penseu que serà un concert inoblidable, i que si us el perdreu... serà irrecuperable jeje així que ja us esteu posant tots a fer cua per comprar les entrades!!
.
Això sí, he d'informar que per les condicions de la sala, els menors no tenen permesa l'entrada. ATENCIÓ: he dit els menors, la resta no teniu excusa per no venir!!!!I quan dic que no teniu excusa, vull dir que no en teniu CAP!! L'excusa del preu no la penso acceptar, perquè com he dit abans, em consta que molts pagueu més per coses que no valen tan la pena (com per anar a una discoteca sense un cor fent un gran concert de pop...), i pel temps... va, no em direu que no us heu saltat mai una classe... així que... no us vull veure aplicats, si us heu de saltar classes dimecres perquè esteu cansats... doncs us les salteu, però veniu al concert xD
.
.
I això és tot per avui. Espero veureu's a TOTS al concert!!! :P ja veureu com valdrà MOLTÍSSIM la pena :)
.
Petons a tothom (i especialment als que vinguin al concert...)
.
PD: Si voleu escoltar una mostra del que cantarem, poseu play a la cançó que hi ha al menú de la dreta, on posa "Sona" :)

dissabte, 27 de setembre del 2008

Albada en vena

Cap de setmana albadenc i... m'encanta :) Ja el cap de setmana passat va ser bastant Albada en vena (assaig dissabte de 10.00 a 14.00 i assaig coreogràfic diumenge de 17.30 a 20.30), però aquest... més i millor. De moment, assaig divendres i dissabte, i demà encara tenim més assaig coreogràfic. Però el cap de setmana que es presenta realment interessant és el següent, el cap de setmana de treball (o camp de treball segons alguns, eh marc!! xD)
La veritat és que a Viena, una de les coses que més trobava a faltar era el cor, però no em pensava que al tornar m'agradés encara més que abans. Crec que començo a patir albaditis crònica, i no penso fer res per treure-m'ho :P

Aixi que albados... ens veiem demà i el cap de setmana següent, i a l'assaig-concert de l'11 i al concert del 14 (quines ganeeeeeeeeees!!!!!!!! :D) i... lo que siga :D que jo no me'n vaig de l'Albada en molt de temps jeje


Foto: un concert de la meva època d'abstinència a Viena

diumenge, 14 de setembre del 2008

Carles, sempre et recordarem

Mort. Una paraula senzilla, curta, fàcil de recordar. Tan senzilla, que sembla mentida que sigui capaç de provocar tants canvis en una persona. I els provoca. Una frase com "El Carles ha mort" és la que va fer que ahir, un dia que començava amb un assaig del cor i que, com cada dissabte, havia de ser especial, deixes de ser-ho per omplir-se de tristesa als cors de tots nosaltres.
Ara només queda pensar que encara que físicament no hi sigui, seguirà estant entre tots nosaltres, escoltant cada assaig i cada concert. I sobretot, recordar-lo tal com era: com cantava i feia posar els pèls de gallina a tothom, com reia, els canvis d'humor que tan únic el feien i, evidentment, moltes coses més que el feien ser ell, el Carles.

Charlie, sempre estaràs entre nosaltres.

PD: si voleu escoltar aquesta veu que fa posar els pèls de punta: http://www.cuatro.com/videos/index.html?xref=20080408ctoultpro_13.Ves&view=ver

diumenge, 24 d’agost del 2008

Slipping through my fingers - Abba

Schoolbag in hand, she leaves home in the early morning
Waving goodbye with an absent-minded smile
I watch her go with a surge of that well-known sadness
And I have to sit down for a while
The feeling that I'm losing her forever
And without really entering her world
I'm glad whenever I can share her laughter
That funny little girl
...
Slipping through my fingers all the time
I try to capture every minute
The feeling in it
Slipping through my fingers all the time
Do I really see what's in her mind
Each time I think I'm close to knowing
She keeps on growing
Slipping through my fingers all the time
...
Sleep in our eyes, her and me at the breakfast table
Barely awake, I let precious time go by
Then when she's gone there's that odd melancholy feeling
And a sense of guilt I can't deny
What happened to the wonderful adventures
The places I had planned for us to go
(Slipping through my fingers all the time)
Well, some of that we did but most we didn't
And why I just don't know
...
Slipping through my fingers all the time
I try to capture every minute
The feeling in it
Slipping through my fingers all the time
Do I really see what's in her mind
Each time I think I'm close to knowing
She keeps on growing
Slipping through my fingers all the time
...
Sometimes I wish that I could freeze the picture
And save it from the funny tricks of time
Slipping through my fingers
...
Slipping through my fingers all the time
...
Schoolbag in hand she leaves home in the early morning
Waving goodbye with an absent-minded smile

dissabte, 19 de juliol del 2008

Roses

I avui ma germana s'ha fet gran. Bé, s'ha fet major d'edat, que no sempre és el mateix xD
Aquí una part del seu regal, el ram de 18 roses (contades jeje), que m'he dedicat a fotografiar de moltes maneres possibles :) aquesta és una de les dues fotos que més m'han agradat, algun dia possaré l'altra (o no), la que surt la laura olorant les roses.
.
Sí... sé que he desaparegut del blog durant bastant de temps... sorry!! s'intentara que no passi gaire sovint (aviso: he dit s'intentara, no prometo res!!!)

Pos bé, no sé que més posar... simplement que la foto m'encanta (modèstia a part :P)

Molts petons a tots!!!!!!! Espero que quan torni a actualitzar tingui més coses a dir xD

dimarts, 10 de juny del 2008

When you say nothing at all

When you say nothing at all - Ronan Keating

It's amazing
How you can speak
Right to my heart
Without saying a word,
You can light up the dark
Try as I may
I could never explain
What I hear when
You don't say a thing
..
The smile on your face
Lets me know
That you need me
There's a truth
In your eyes
Saying you'll never leave me
The touch of your hand says
You'll catch me
Whenever I fall
You say it best
When you say
Nothing at all
..
All day long
I can hear people
Talking out loud
But when you hold me near
You drown out the crowd
(The crowd)
Try as they may
They could never define
What's been said
Between your
Heart and mine
..
[Repeat chorus twice]
..
(You say it best
When you say
Nothing at all
You say it best
When you say
Nothing at all)
..
The smile on your face
The truth in your eyes
The touch of your hand
Let's me know
That you need me
..
[Repeat chorus]
..
(You say it best
When you say
Nothing at all
You say it best
When you say
Nothing at all)
..
The smile on your face
The truth in your eyes
The touch of your hand
Let's me know
That you need me
..
(You say it best
When you say
Nothing at all
You say it best
When you say
Nothing at all)
..
Doncs bé, avui moment musical =) us recomano aquesta cançó, és molt maca. I... poca més a dir, m'hauria de posar a fer els deures de rus... així que... ho deixo aquí i vaig a per feina.
Foto: Una cabina de la noria del Prater, Viena :)

dilluns, 26 de maig del 2008

Colors

La vida té molts colors. I encara que hi ha dies que només es pot veure el negre, s'ha d'aprendre a veure tots els altres, de manera que els problemes, per greus que semblin, passin a ser només un detall més del dia, que passin a un segon terme rere el que ens fa feliços =) (si, la Marta ha tingut un moment motivat jeje)

Si un dia estàs trist, somriu
Si un dia caus a terra, somriu
Si un dia no t'aixeques, somriu
Si un dia tens malsons, somriu
Si un dia no et ve la son, somriu
Si un dia no pots més, somriu
Si un dia no t'aguantes, somriu
Si un dia no estàs bé, somriu
Si un dia vols plorar, somriu
Si un dia no pots riure, somriu
Si un dia no pots ni somriure...
puja't els llavis amb els dits i...
SOMRIU

dilluns, 12 de maig del 2008

Danubi

"Es va parar a observar les aigües del Danubi. Aquell riu sempre l'havia captivat. Era tan gran i transportava tanta aigua! No tenia res a veure amb els rius als que estava acostumada, la resta, en comparació amb el Danubi, no tenien res, eren petits, amb poca o gens d'aigua i curts. El Danubi, en canvi, era especial, sempre que el veia la transportava a un altre món, un paradís. A part de ser un riu llarg i cabalós, tenia una transparència única, que la feia volar a móns imaginaris. Per això li agradava passar-hi per davant i observar-lo, no se'n cansava mai."

Foto: Danubi a Budapest

divendres, 2 de maig del 2008

Requiem - Mozart

Vídeo fet amb el Kyrie del Requiem de Mozart (representat per l'Albada) i fotos del concert del Requiem amb l'Albada, de Santa Maria del Mar i del piano de casa.
Perquè avui m'ha tornat a donar per posar-me el CD i escoltar-lo senser =)